males decisions

Porto tota la vida creient que sempre és millor arriscar-se a quedar-se amb el dubte de: “què hauria passat si...” sempre m’he sentit orgullosa d’haver pres les decisions que en el seu moment considerava valentes, arriscades i, a vegades, imprudents.

A la vida sempre s’han de prendre decisions però no sempre és fàcil fer-ho, i un cop presa ens aferrem a la idea que aquell elecció va ser la millor en aquell moment. Però a vegades no és així.

Avui obro els ulls en un llit que no és el meu però en el qual em sento gairebé com a casa, i penso en totes les decisions que he pres o que he deixat que d’altres prenguessin per mi. La majoria van ser encertades excepte la decisió que realment importava. Em vaig equivocar, mai hauria d’haver arriscat tot el meu futur per alguna cosa que sabia que no tenia futur. però ho vaig fer, i porto tot aquest temps enganyant-me a mi mateixa i dient que no me’n penedeixo, gairebé havia aconseguit creure-m’ho, però aquesta setmana el cel s’ha omplert de llum i he vist la veritat: és mentida.

És mentida! Em vaig equivocar, i molt. Me’n penedeixo, i molt, i desitjaria tant tornar enrere en el temps i fer cas d’aquell impuls de sortir corrents.... però no puc, vaig perdre la partida. I ara no sé com afrontar el suport que vaig donar als errors dels altres, només puc esperar que el meu error no esquitxi els altres, esperar no ser jo qui es converteixi en un penediment per algú a qui estimo, i esperar...