-Em passes el jersei verd?-Quin jersei verd?
-El que està sobre la calaixera...
-Ah?! vols dir el blau!
-Blau?? És verd!
-No, és blau!!
Mai veurem les coses iguals, mai ens posarem d’acord en si aquí és aquí o és allà, mai coincidirem en si la salsa de pesto combina amb l’amanida, i mai ens farem enrere en la nostra particular visió del món tant diferent de la realitat de l’altre. Però, després de tantes discussions sense final acordat, ens hem acostumat a no estar d’acord en moltes coses, gairebé en res, però malgrat aquests desacords res és difícil.
Els desacords mai haurien de ser un problema, haurien de ser una oportunitat per posar en dubte les nostres realitats.
I a mi, en el fons, m’agrada que no s’acceptin els meus punts de vista (per més que jo sé que són certs), però sobretot m’agrada sentir que, malgrat tots aquests desacords, la música que en sorgeix és una música agradable que ens permet seguir veient el món amb diferents colors.
Saber que no passa res si per a tu el món és blau, i per a mi és verd. Saber que allò que realment importa és que sigui el nostre món, sigui quin sigui el seu color!
3 comentaris:
Todo el mundo quiere tener razón, y a menudo se cabrean mucho si alguien les pone en duda. Es curioso que a mí los escritores que más me gustan son los que son capaces de poner patas arriba mis principios..
no hi ha un "m'agrada" com al facebook? :P
Suposo que voler tenir raó és una manera més de reafirmar-nos a nosaltres mateixos. I sempre és difícil pensar que no som el millor, però si aconseguim posar en dubte les nostres veritats és quan més ens reafirmem.
gràcies Núria!
Publica un comentari a l'entrada