dissabte, 30 de desembre del 2006

hi ha dies


Hi ha dies en que només et sents acompanyat pels records d'un passat que creus millor.
Hi ha dies en que plores sense saber per què, o potser plores pel fet que no pots deixar de plorar.
Hi ha dies en que els núvols grisos no et deixen veure amb claredat cap futur.
Hi ha dies en que res surt com esperes i les il-lusions se les emporta un vent fred.
Hi ha dies en que seria millor no haver existit.

dimecres, 27 de desembre del 2006

finals anunciats


Totes les històries tenen un final. A vegades aquests finals són inevitables degut al pas del temps, però moltes vegades aquest finals han estat anunciats des del principi. Sabem que hi és i que més tard o segurament més d’hora arribarà, però no som capaços o no volem assumir aquest fet, creiem que l’amor serà suficient per tirar endavant i esquivar aquest final, però no és així i arriba un dia en que ja no pots fer res més a part d’acceptar-ho. En aquest moment hem de ser capaços d’entendre i saber que cada final significa un principi, per tant cal mirar endavant i descobrir aquests nous principis.

Mai podràs oblidar el passat. Cada una de les històries viscudes formarà part de la teva vida. No només això, sinó que hauran contribuït a ser tu.

Però ara ja no hi ha res més a fer, només mirar enrere i ser feliç per haver compartit la teva vida, saber que alguna cosa de tu estarà lligada a cadascun dels moments viscuts i que per més que el final hagi arribat va valer la pena, i que no canviaries, ni un sol dels moments de silenci compartit, ni una de les llàgrimes vessades, ni una sola de les discussions perquè tot i que elles ens conduïssin cap al final, també elles han format part d’aquesta història, i per més mal que en aquell moment em fessin, no en canviaria cap ni una.

Només dir que per a mi no ha estat en va. Cadascun dels moments viscuts han valgut la pena, potser per això mirar enrere no fa tant de mal. Tot i que per més que m’ho negui a mi mateixa tinc molts dubtes.

No vull ni puc imaginar-me no tornar a escapar-me un cap de setmana amb ell. No vull oblidar-lo ni fer com si no hagués passat perquè no canviaria ni un dels moments, per més desagradables que hagin estat, que hem compartit, i sé que encara ens queden moltes més coses per compartir, encara que sigui d’una manera diferent.

divendres, 22 de desembre del 2006

deseos de navidad

Ya ha llegado la Navidad, y aquí estamos todos los que estamos, comprando, comiendo, saliendo compulsivamente e intentando conseguir algo q nunca podremos conseguir con dinero y olvidándonos de lo que realmente importa.

Creemos que nada volverá ser lo q era, y quizás sea verdad, el pasado se transforma y te lleva a un presente incierto y a un futuro inexistente. Tenemos la esperanza de que en el nuevo año las cosas vayan mejor y podamos sonreír más que el anterior, pero nadie puede garantizarnos esa esperanza.

Estas fechas nunca me han gustado, las comidas van acompañadas de falsas ilusiones, de sueños q no se cumplirán y deseos no deseados. Así que no quiero desear nada porqué sé que mis deseos no pueden ser cumplidos y los que pueden ser cumplidos me pueden dañar, por algo hay más lágrimas derramadas por los deseos cumplidos que por los incumplido, por lo q prefiero no desear algo que después me pueda hacer llorar.

Y aún sabiendo eso me es difícil no desearte Feliz Navidad

diumenge, 22 d’octubre del 2006

dies grisos

Porto dies pensant massa. Penso en les coses que he fet i les que encara em queden per fer i sempre arribo a la conclusió que les coses que no s’han fet són els que queden en la memòria sense parar de donar voltes pel cap, pensant què hauria estat de la teva vida si en aquell instant haguessis dit el contrari del que vas dir. Si en comptes d’un “no” haguessis dit un "sí" sense objeccions i ho haguessis abandonat tot simplement perquè en aquell moment ho desitjaves. Potser ara estaria arrepetint-me de la meva decisió, d'haver perdut tot el que he deixat. Però és una cosa que ja mai sabré. He deixat escapar tantes oportunitats que potser mai més seré capaç d’aprofitar les que es creuin en el meu camí.

Mai he sabut prendre decisions, i les que he pres sempre han estat les mes senzilles. Tots em consideren una persona seriosa, responsable, potser amb un punt de bogeria, però segura de si mateixa i que sap el què vol i el què no. Doncs crec que res més allunyat de la realitat. No tinc ni idea del què vull, però sé que sentir-me fracassada com ara em sento no és el què vull. Potser ha arribat el moment en que prengui decisions per mi mateixa, sense acceptar el camí per on em porta la vida i sense posar als altres com a excusa.