dijous, 4 de desembre de 2008

a les portes de nadal

Ja som Nadal, ho sé per les llums dels carrers, pels pares noels que decoren les botigues i pels sopars/dinars de Nadal que es comencen a acumular a la meva agenda. L’època nadalenca no és especialment la meva preferida, massa hipocresia per al meu gust, però no sé per què però aquest any em ve de gust passejar pels carrers engalanats de Barcelona. Potser perquè ara sé que durant una temps més aquesta serà la meva ciutat, i ara no m’imagino, ni vull imaginar-me, com seria viure al lloc on tenia previst viure fa uns mesos.

Potser també hi fa que d’aquí res estaré passejant per una altre ciutat encara més engalanada que Barcelona: London! Com m’agraden els viatges perquè sí. Els viatges improvisats, aquells que amb un moment estan muntats, aquells en què no tens ni idea de què vas a fer, però que hi vas. Canviar per uns dies el ritme de la teva vida i gaudir del ritme d’una ciutat diferent en la qual tu trenques el ritme, no és la teva ciutat i no et deixes dur per la inèrcia de la gent.

Un respir abans de començar amb tota la parafernàlia nadalenca que ens obliga a ser més familiars, a tenir més bons sentiments, i a menjar molt més, tot i que què seria del Nadal sense l’escudella de l’àvia?