divendres, 27 de novembre de 2009

La Plaça del Rei


INA: Has estat mai a la Plaça del Rei?
Al: Sí. Petita, neta i brillant.
(Blau Turquesa,
Marina Martori)

M’agrada la Plaça del Rei, m’agrada per moltes coses però sobretot pels records que tinc lligats a aquesta plaça que una tarda de juliol, de ja fa molts anys, vaig descobrir de la mà d’algú molt especial. Hi he tornat molt de tant en tant.

Alguna nit d’estiu m’he deixat enduu per la música que hi sonava i he ballat com mai ho havia fet amb algú que, per més lligat a mi que estigui, ja no forma part de la meva vida.

Hi vaig tornar ara farà uns mesos, passejant per ciutat vella, i deixant-nos portar pel moment vam acabar a la plaça del rei, i d’allà sense saber com ens vam trobar al carrer dels petons, un carrer que ni tan sols sabia que existia.

Recordo moltes coses d’aquella tarda que es va convertir en nit i després en matí. Però sobretot recordo les nous de macadàmia, la Boqueria i perduts per les parades de peix ja tancades aquella frase sortida d’enlloc: “que bonito es el amor!” i la meva veu responent sense pensar “más que nunca en primavera...y mañana sale el sol y ya estamos en agosto”.

Doncs d’aquí res ja estarem a desembre.

dimarts, 17 de novembre de 2009

m'agraden els problemes

A vegades faig coses que no hauria de fer. A vegades m’embolico i embolico a altres, i tot i saber que no està bé no puc evitar un somriure cada cop que hi penso. No puc evitar que mentre em dic a mi mateixa “ Com la lies, tia!” vulgui tornar a embolicar-ho tot.

Sé que no és el que hauria de fer però és el que vull fer. Sóc conscient que a la llarga em pot portar més problemes que avantatges, però qui seria jo sense els meus problemes?

divendres, 6 de novembre de 2009

temps

I el pas del temps fa que els records no facin tant de mal.