A vegades faig coses que no hauria de fer. A vegades m’embolico i embolico a altres, i tot i saber que no està bé no puc evitar un somriure cada cop que hi penso. No puc evitar que mentre em dic a mi mateixa “ Com la lies, tia!” vulgui tornar a embolicar-ho tot.
Sé que no és el que hauria de fer però és el que vull fer. Sóc conscient que a la llarga em pot portar més problemes que avantatges, però qui seria jo sense els meus problemes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada