olors d'infància

I de cop una olor tan habitual en la teva infantesa fa que tot el món es pari un segon. Tornes a tenir nou anys i estàs envoltada de màquines verdes i soroll mentre t’aferres a una mà que físicament ja no és..

I de cop, et trobes en mig de terres llunyanes on les bicis marquen el camí de la felicitat. Han passat vint anys i les olors segueixen sent tan vigents com sempre, i és que pots tancar els ulls o tapar-te les orelles, però no respirar i no olorar és impossible, i per uns segons, aquella olor fa que tot el món s’enteli. Surts i sents com el sol brillant torna a escalfar-te la pell i recordar-te que el pitjor ja va passar, que ara només és un instant de record amb regust agredolç.

I de cop, t’enfiles a la bici i comences a sentir la llibertat del no saber on anar, la llibertat del no tenir res a fer sinó gaudir del moment.