dimarts, 15 de juliol de 2008

Alea jacta est

“Siempre hay que seguir, aunque sólo sea por curiosidad” (Martin Hache, en sibel)

Doncs endavant. Seguim endavant i veiem què passa.

Potser aquest cop no perdre la partida, potser aquesta vegada Murphy estarà ocupat amb algú altre. O potser perdré una vegada més. Potser m’equivoco però per saber-ho ho haig de provar, m’haig d’arriscar.

M’ho jugo tot a una carta, si guanyo, guanyo. I si perdo, perdo. Com a mínim no em passaré tota la vida pensant que hauria passat si....

Seguiré els meus propis consells. Me’n penediré només d’allò que no he fet.

2 comentaris:

Rebeca ha dit...

Molt bé, Pat! aquesta és la actitud.
Si no surt bé, sempre tens moltes altres possibilitats disponibles. Però si no proves mai sabràs el que haguès passat i aquest és el pitjor dels remordiments.
Està bé aplicar-se la pròpia teòria de tant en tant!

jordim ha dit...

Murphy es mujer, y creo que quiere casarse conmigo..