Un dia més

Avui és un dia com qualsevol altre, m’he despertat a la mateixa hora que ahir, he arribat tard a la parada del bus, just a temps per veure com s’allunyava sense mi el 32. I he pujat al 27 que ja eren les 8h. Però de camí a la feina un detall m’ha fet pensar que avui, tot i ser dimarts, pot ser un bon dia. M’he creuat amb un camió ple de deliciosos gelats Ben & Jerrys.

Per associació d’idees m’han vingut al cap les pel·lícules de l’Isabel Coixet “Cosas que nunca te dije” i “Mi vida sin mí”. En la primera, hi ha una escena que en la qual la protagonista es posa a plorar de manera desconsolada perquè en el super no hi ha el seu Häagen Dazs preferit, mentre que en la segona pel·lícula la Coixet ja s’ha passat als Ben & Jerrys i fa que un dels personatges de “Mi vida sin mí” segueixi la dieta dels Ben & Jerrys.

Personalment em quedo amb la primera pel·lícula, perquè per molt bons que estigui el Brownie chocolate i el Fish food (malauradament ja desaparegut) dels Ben & Jerrys, no hi ha res que pugui superar la primera experiència que em va provocar el Xocolata belga dels Häagen Dasz, allò va ser un amor a primera llepada, a més els Haägens Dasz s’adapten perfectament a la nostra teoria dels Häagen, molt més difícil d’exportar als Ben & Jerrys. Teoria sobre la qual, potser un altre dia, us en faré cinc cèntims a aquells que no la coneixeu. Només us avançaré que si hagués d’escollir una sola marca de gelats, segurament em quedaria amb els Häagen Dazs, tot i que tenint en compte que al paqui del costat del pis tenen els Ben & Jerrys seria una putada no poder-ne anar a buscar una nit de desconsol. Sort que als gelats no cal ser-los-hi fidels!

Sé que segurament és una tonteria pensar que un dia pot ser diferent per creuar-te amb un camió de gelats, però mira, potser no és el dia el que és diferent, potser sóc jo la que vull veure els núvols roses del Fish food per tot arreu.