Nou any, nous propòsits i noves esperances, tots ens desitgem bon any, i esperem que sigui més feliç que l’anterior. I jo, fent balanç del meu 2007 penso que no serà gaire difícil que aquest 2008 sigui millor, però de sobte, ho dubto. Ho dubto molt, és més tinc gairebé la certesa que encara serà més dur de viure que el 2007. Sens dubte aquest nou any em portarà una nova vida. Una nova vida que no he desitjat i a la que m’hauré d’acostumar.Per aquest 2008 tinc molts temes que porto tot un any arrossegant, hi ha preguntes pendents que no m’atreveixo a formular per por a les respostes, hi ha masses coses que ballen i poques columnes a les que aferrar-me i cada cop em costa més trobar el camí.
Per primer cop en la meva vida, vull que aquest any que ve passi ràpid. Mai he tingut pressa per créixer ni per arriba a un nou any, però ara m’agradaria entrar en un son profund i que quan em desperti el 2009 ja estigui aquí. Que ja hagi passat un any de tot i que no sigui la primera vegada que ho visqui tot sense ell, que m’hagi acostumat a no sentir la seva presència, que m’hagi acostumat a no tenir res per explicar-li. Que m’hagi acostumat a la seva absència. Però em sembla que això mai passarà. De fet, no vull acostumar-m'hi.
4 comentaris:
¡ÁNIMOS PAT! Mi año también ha sido bastante malo y sé que nada es comparable con lo de perder un padre, pero tengo la esperanza y espero que tú también la tengas un poquito, que las cosas serán mejores poco a poco, que vendrán por cada cosa mala que hemos pasado otra mucho mejor.
Que en el 2008 habrá muchos cambios, pero tendremos la suerte de que gracias al 2007 habremos madurado y crecido mucho como personas.
Olvidar nunca vas a olvidar, aunque te lo propusieras sería imposible, pero poco a poco el dolor se diluirá y entonces podrás ir hablando de lo que te ha pasado sin que te duela, sinó con la satisfacción de haberlo conocido y de haber sido feliz a su lado.
Un beso y lo dicho: Feliz 2008! y 2009! y 2010 y 2011...
No et guàrdies la tristor dins teu i, pel que més vulguis, si necessites parlar d'alguna cosa o solament vols algú al teu costat, recorda't de tots/es que t'envolten i vine'ns a buscar.
Quan vagis a Malgrat, fote'm una trucada! Ja t'ho vaig fa un parell de mesos enrere.
Sé que de vegades...bé, quasi sempre, em comporto de manera infantil, però és la màscara que porto. Però això no treu les ganes d'ajudar-te a tu i la teva mare.
Petons i una abraçada molt forta!
Vinga Pat, aixecat, animat, aquest any 2008 l'aniràs trampejant com podràs, saps que tens gent al teu costat pel que calgui i ells t'ajudaràn a anar tirant. També ells necessiten la Pat de sempre i saben que aquesta anirà tornant de mica en mica, tindran paciència i esperaran però tu hi has de posar una mica de la teva part. No et pots ensorrar. Serà dificil, no oblidaràs, però poc a poc els records dels instants preciosos, de la teva infantesa, de les teves converses, amb ell, et farà diluir la seva absència i recordant-lo sempre estarà amb tu. Va, amunt Pat, ell no voldria veure't així. Una abraçada preciosa i compta amb mi.
A vegades et negues a veure que tens molta gent al teu voltant que t'estimem, i que sempre, sempre ens tindràs, tot i no recordar de cambiar el paper quan s'acaba.
Mil petons i si de mi depengués el 2008 seria l'inici del fi del teu dolor.
Publica un comentari a l'entrada