Sempre m’han semblat curiosos els puzzles, com les peces van encaixant entres elles, com les formes s’adapten unes a altres, i quan finalment el puzzle està casi complert i només queda una peça més per encaixar, t’adones que aquella peça no encaixa.No entens com ni per què, però aquella única peça restant, que no pot anar a cap altre lloc que al buit al mig del puzzle, no hi entra, no s’adapta a les formes del voltant malgrat que a simple vista hauria d’encaixar-hi a la perfecció. No hi encaixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada