La història és cíclica, tot és repeteix, i en la meva vida les coses no són diferents, em trobaré mil vegades amb la mateixa pedra i hi tornaré a ensopegar. Fins i tot em diverteix ensopegar de nou amb el mateix. Tinc la sort que les meves ensopegades no provoquen caigudes, simplement fan tambalejar el meu pas i desviar-me lleugerament del meu camí.
Sóc inestable, no hi puc fer més, els meus peus no acaben de portar bé això de tocar de peus a terra, així que no tinc més remei que acceptar la meva patositat a l’hora d’anar pel món, per sort això d’anar pel món ja se’m dóna millor.
Sóc inestable, no hi puc fer més, els meus peus no acaben de portar bé això de tocar de peus a terra, així que no tinc més remei que acceptar la meva patositat a l’hora d’anar pel món, per sort això d’anar pel món ja se’m dóna millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada