M’han fet una proposta, una proposta massa decent pel meu gust. No m’agraden les coses massa decents, un punt d’indecència és necessari. Les propostes decents sonen avorrides. La proposta que m’han fet és una proposta a llarg i curt termini, un proposta que espera un resposta clara. I per si no us ho havia dit no em m’agrada prendre decisions, no m’agrada escollir, perquè una elecció sempre implica tancar algunes portes, haver de renunciar a altres coses, per això no em barrufa decidir.
Em toca prendre una decisió important, una decisió que pot canviar la meva vida i la de més gent. Haig de dir sí o no, blanc o negre, tot o res, i jo no estic segura de voler-ho tot, però tampoc em vull quedar sense res. A mi m’agraden els clarobscurs, les ambigüitats, el dir molt sense dir res del tot, el llegir entre línies, tenir sempre diferents opcions, no tancar mai cap porta, m’agrada tenir sempre una finestra a prop per si haig de sortir volant, però aquest cop no hi ha finestres, aquest cop si vull sortir volant caure al buit.
M’haig de decidir entre el blanc o el negre, no hi ha tonalitats possibles, no hi ha blaus ni liles, ni tons pastel ni grisos. No hi ha colors, és un extrem o altre, però a mi no m’agraden els extrems!
Em toca prendre una decisió important, una decisió que pot canviar la meva vida i la de més gent. Haig de dir sí o no, blanc o negre, tot o res, i jo no estic segura de voler-ho tot, però tampoc em vull quedar sense res. A mi m’agraden els clarobscurs, les ambigüitats, el dir molt sense dir res del tot, el llegir entre línies, tenir sempre diferents opcions, no tancar mai cap porta, m’agrada tenir sempre una finestra a prop per si haig de sortir volant, però aquest cop no hi ha finestres, aquest cop si vull sortir volant caure al buit.
M’haig de decidir entre el blanc o el negre, no hi ha tonalitats possibles, no hi ha blaus ni liles, ni tons pastel ni grisos. No hi ha colors, és un extrem o altre, però a mi no m’agraden els extrems!
5 comentaris:
És el que toca, i escullis el que escullis de ben segur tot seguirá endevant, tot serà igual.
Es lo peor de la vida; porque lo malo de tener que elegir no es la eleccion en sí, sino que no sabes que hubiera pasado de haber elegido la otra propuesta..
Encara que sigui sí o no, tinguès clar que sempre queden sortides d'emergència.
Un petó, i molts ànims amb la decisió!!! Una proposició decent?
El meu color preferit el gris, es la unio de blanc i negra, no crec que sigui necesari triar entre blanc i negra, tansols es la manera que un so mira... Sort.
És impossible saber si t'equivocaràs o no. Bàsicament, perquè no podem tornar enrera per comprovar-ho.
L'únic que compta és que en el moment de prendre la decisió no et moguis per por.
Publica un comentari a l'entrada