plou i fa sol

M’agrada veure el cel ennuvolat i gris des de les finestres de casa, m’agrada estar-me al sofà mirant com cauen les gotes de pluja i mullen els vidres, i jo abraçada a una manta deixo que s’escapi el temps sense fer res. Plou, per tant tinc l’excusa perfecte per no creuar el portal de casa.

Però ja porta massa dies plovent, fa massa dies que deixo passar el temps per culpa dels núvols de tempesta. Ara ja em ve de gust trobar el sol que vaig deixar a Lisboa. Aquell sol càlid que ens va acompanyar en les nostres passejades per la ribera del Tajo, aquell sol càlid que va enrogir les meves espatlles, ara ja pelades. Em ve de gust tornar a la tranquil·litat d’un viatge tranquil, sense pressa, sense res en concret a veure i molt per descobrir. Un viatge que em recorda com m’agraden els dies d’estiu després de les tempestes.

Tinc ganes de sentir l’escalfor dels raigs de sol, torrant-me la pell i sentir com el meu cos es revitalitza. M’agraden els dies de sol, ideals per sortir a passejar, ideals per prendre una cervesa a la fresca en bona companyia. Ideals per estirar-me al sol i veure com s’escapa el temps sense fer res.

M’agrada utilitzar el meu temps per no fer res.