Porto una setmana donant les gràcies, donant les gràcies de tot cor a algunes persones, donant unes gràcies educades a algunes altres i a vegades simplement emeten una paraula sense sentiment. Mai m’ha costat donar les gràcies, però m’hagués agradat no haver de donar-les, no haver d’agrair-vos a tots vosaltres ser al meu costat, no haver de posar-me sentimental, no haver de veure gent que fa temps que no veig, no haver de repetir mil vegades el text que m’he aprés, m’agradaria no haver de donar-vos de nou les gràcies.
Però ho haig de fer, ho vull fer i ho faig de tot cor, perquè sé que heu patit amb mi i també per mi, perquè sé que ho heu fet per vosaltres i per mi, perquè sé que no teníeu perquè fer-ho, perquè sé que no necessito demanar-vos res, perquè sé que puc comptar-hi, per tot això i per moltes més coses que tots i cada un de vosaltres ja sabeu: GRÀCIES
2 comentaris:
Gràcies a tu per ser-hi sempre. Reps tot el que has donat, tot el que ens has donat aquest anys, tota la vida.
Hola Pat, gràcies a tu, no em va ser posible acompanyarte físicament aquell dia tan trist per tu però estava amb tu i et duia al meu cor. Ens veurem aviat. En davant Pat. molts petons
Publica un comentari a l'entrada