Els dies d’estiu a la platja, les tardes a les roques de Calella, la recerca de musclos, les revetlles de St. Joan al terrat, les passejades en bici, els berenars a la muntanya, les excursions a Alcarràs, als Pirineus, a la Rehole, les discussions per el comandament a distància, per saber on vaig i d’on vinc, les discussions per no voler deixar-me créixer, les discussions pel cotxe, el so dels seus roncs, la por a perdre-ho ha desaparegut, l’he perdut definitivament. Cap d’aquest records es podrà tornar a repetir, simplement quedaran fixats en el meu cor trencat en mil bocinets.
6 comentaris:
Potser si, has perdut, has perdut un pare, un amic, un arbre on refugiar-te, un tornar a casa... potser si, has perdut...
Pero al mirar-te al mirall en el fons dels teus ulls hi és, tu ets part d'ell, les teves mans, la teva pell, aquest cabells que tothom creu tant teus i s'equivoquen, tots s'equivoquen. Al mirar-te al mirall sempre hi serà, en tot moment. Ets el resultat d'un amor, d'una il·lisió, ets el que ell sempre va voler que focis. Una dona forta, lliure, i les teves ganes de viure saps que son contagioses. Ell va lluitar per tu per ser sempre al teu costat, i saps que... va guanyar, sense adonar-se va guanyar, i el teu amor ho demostra. Ets el resultat del seu esforç per fer de tu una gran persona, i ja et dic des de aqui que va guanyar, ell va guanyar.
Potser si, has perdut, has perdut un pare, un amic, un arbre on refugiar-te, un tornar a casa... potser si, has perdut...
Pero al mirar-te al mirall en el fons dels teus ulls hi és, tu ets part d'ell, les teves mans, la teva pell, aquest cabells que tothom creu tant teus i s'equivoquen, tots s'equivoquen. Al mirar-te al mirall sempre hi serà, en tot moment. Ets el resultat d'un amor, d'una il·lisió, ets el que ell sempre va voler que focis. Una dona forta, lliure, i les teves ganes de viure saps que son contagioses. Ell va lluitar per tu per ser sempre al teu costat, i saps que... va guanyar, sense adonar-se va guanyar, i el teu amor ho demostra. Ets el resultat del seu esforç per fer de tu una gran persona, i ja et dic des de aqui que va guanyar, ell va guanyar.
Ell va guanyar i tu també ho has fet tenint un pare amb qui haver compartit tantes coses, un pare que t'ha deixat tant d'amor.
Som aquí Pat i t'estimem.
Molts ànims Pat!
El teu pare sempre hi serà amb tu passi el temps que passi gràcies als records.
Encara que és molt dur i ningú es pot posar al lloc de l'altre en moments així, jo també estic convençuda, com diu la teva amiga, que devia estar molt orgullòs de tenir una filla com tu i que deu haver gaudit molt el temps que heu estat junts.
acostumar-se a una pèrdua tant important no és fàcil... de fet és impossible... i sovint tens sensacions contradictòries... passes de creure que ja ho tens "superat" a pensar que no ho podràs suportar... però es tira endavant... perquè si, perquè ho decideixes o perquè la vida ho deicideix per tu, perquè no hi ha més remei o perquè et dóna la gana... el més important, però, és aprendre (n'hi ha que ho saben des del primer segon i n'hi ha que no ho aprendran mai) a viure amb el record de les coses bones...
M'ha costat dies el escriure't aquest comentari; de debó, no sé que m'ha passat. Des del dia de la missa en que el meu pare ens va donar aquell ensurt he estat absent, i encara ara em sento desorientat, fins al punt que he deixat de fer allò que m'agrada i allunyar-me de les meves amistats.
La marxa del teu pare m'ha tocat més profundament que la del avi o l'Eduard; se'm fa estrany que no el veuré més. Havia mantingut l'esperança, que a l'igual que el meu pare, el teu acabaria superant-ho també. Ara l'únic consol que tinc és que l'últim cop que ell i jo vam parlar va ser per donar-li una bona notícia. Crec que allò va ser el nostre adéu.
Ets la persona que més s'assembla a la germana que mai he tingut, però vull que sàpigues que a Calella hi tens un cosí germà, que et porta en el cor i que quan estiguis contra les cordes, intentarà en tot el que pugui fer-te costat i donar-te un cop de mà.
Publica un comentari a l'entrada