Ahir em van robar, em van robar una de les coses més importants, em van robar part de la meva vida, em van robar 20 minuts de la meva vida, i si anem sumant tots els minuts que RENFE m’ha robat segur que seria molt de temps, de fet prefereixo no pensar-ho perquè m’indigno i em sento impotent.
Ahir ho tenia tot calculat. Acabaria de dinar amb tranquil·litat i sortiria amb temps per poder fer 10 minutets d’UVA, ja sé que és un manera tonta de perdre el temps, però resulta que era la forma amb la qual em venia de gust perdre el meu temps, per alguna cosa és meu, per poder decidir com l’aprofito o desaprofito. Arribaria a temps d’agafar el tren de i 33 i per tant enllaçar amb el bus que puja a St. Antoni.
La cabina d’UVA estava reservada i m’hauria hagut d’esperar 10 minuts (aquells 10 minuts que m’haguessin fet perdre el tren) per tant vaig optar per utilitzar aquells 10 minuts sobrants per estalviar-me el metro i passejar.
Un cop arribo a l’andana veig que el de Granollers va tard: “merda, si el de Granollers va tard també hi anirà el de Sant Celoni” penso. Però abans de sortir de l’estació i seguir prenent l’aire, li pregunto a una de les inútils informadores (inútil no com a insult sinó com a definició): “en el de sant celoni no pone nada por tanto va bien” I una merda!! 20 minuts perduts a l’andana atapeïda de gent!
RENFE no em va prendre el temps per un problema sinó que me’l va robar amb coneixement de causa. Si m’haguessin informat correctament jo hauria escollit com utilitzar aquell temps que m’havien fet perdre, aquell temps que tenia previst utilitzar en el viatge en tren fins a casa. Però no, no em van deixar escollir. Em van mentir i enganyar per robar-me el temps. Evidentment vaig perdre el bus per pujar a casa meva, la qual cosa va fer que en els minuts robats s’afegissin els 20 d’esperar a que em vinguessin a buscar. I sort que em van poder venir a buscar!
Estic segura que si això hagués passat en una d’aquestes sèries d’advocats nord-americans ja haurien denunciat a RENFE i aconseguit que m’indemnitzessin a mi, i a tots aquells que cada dos per tres es troben com jo, a retornar-nos el temps robat, i davant la impossibilitat de retornar aquest temps, que ens paguessin per tots els minuts robats.
Però és clar si RENFE hagués de el pagar el temps que ha robat a totes les persones no tindria capital suficient. El més desesperant és que aquest temps robat ja no me’l tornarà, i que de segur me’n continuaran robant cada vegada que em vegi obligada a agafar aquest mal servei.
Ahir ho tenia tot calculat. Acabaria de dinar amb tranquil·litat i sortiria amb temps per poder fer 10 minutets d’UVA, ja sé que és un manera tonta de perdre el temps, però resulta que era la forma amb la qual em venia de gust perdre el meu temps, per alguna cosa és meu, per poder decidir com l’aprofito o desaprofito. Arribaria a temps d’agafar el tren de i 33 i per tant enllaçar amb el bus que puja a St. Antoni.
La cabina d’UVA estava reservada i m’hauria hagut d’esperar 10 minuts (aquells 10 minuts que m’haguessin fet perdre el tren) per tant vaig optar per utilitzar aquells 10 minuts sobrants per estalviar-me el metro i passejar.
Un cop arribo a l’andana veig que el de Granollers va tard: “merda, si el de Granollers va tard també hi anirà el de Sant Celoni” penso. Però abans de sortir de l’estació i seguir prenent l’aire, li pregunto a una de les inútils informadores (inútil no com a insult sinó com a definició): “en el de sant celoni no pone nada por tanto va bien” I una merda!! 20 minuts perduts a l’andana atapeïda de gent!
RENFE no em va prendre el temps per un problema sinó que me’l va robar amb coneixement de causa. Si m’haguessin informat correctament jo hauria escollit com utilitzar aquell temps que m’havien fet perdre, aquell temps que tenia previst utilitzar en el viatge en tren fins a casa. Però no, no em van deixar escollir. Em van mentir i enganyar per robar-me el temps. Evidentment vaig perdre el bus per pujar a casa meva, la qual cosa va fer que en els minuts robats s’afegissin els 20 d’esperar a que em vinguessin a buscar. I sort que em van poder venir a buscar!
Estic segura que si això hagués passat en una d’aquestes sèries d’advocats nord-americans ja haurien denunciat a RENFE i aconseguit que m’indemnitzessin a mi, i a tots aquells que cada dos per tres es troben com jo, a retornar-nos el temps robat, i davant la impossibilitat de retornar aquest temps, que ens paguessin per tots els minuts robats.
Però és clar si RENFE hagués de el pagar el temps que ha robat a totes les persones no tindria capital suficient. El més desesperant és que aquest temps robat ja no me’l tornarà, i que de segur me’n continuaran robant cada vegada que em vegi obligada a agafar aquest mal servei.
2 comentaris:
Has descrito RENFE a la perfección
M'agrada aquesta definició de la RENFE: lladres de temps, sí, i provocadors d'indignació humana.
Publica un comentari a l'entrada