En la immensitat del món la nostra existència és insignificant, pensem que potser per a algú signifiquem alguna cosa, i segur que és així, en la meva vida hi ha moltes persones que signifiquem molt per a mi, més segurament del que mai havia pensat. Però com és obvi, no és fins ara, que veig com els perdo irremediablement, i que el temps que em resta amb ells no el puc aprofitar com m’agradaria, que m’adono com d’importants són i com poc vull que se’n vagin.
Sé que no els necessito, que la meva vida seguirà sent igual d’insignificant sense ells, però també sé que no els vull perdre, no vull pensar que un dia ja no hi seran i malgrat no voler-ho pensar sé que no ho puc evitar i que haig de ser conscient que, per desgracia, aquest dia està més pròxim del que desitjo. Sé que és un fet que no puc canviar, però tampoc el puc acceptar i això fa que el dolor que sento no tingui cap consol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada