dijous, 24 d’octubre del 2013

Abandonar


I de cop torno voler escriure, després de més d’un any sense voler compartir res em ve de gust tornar a obrir aquesta porta que em porta a publicar coses que a vegades ni jo mateixa entenc.

Coses que a vegades no tenen sentit i altres que a vegades en tenen massa. No busco trobar respostes però sí aconseguir entendre algunes preguntes,  afirmacions i fets que crec que mai no entendré.

Veig que al meu voltant hi ha més persones de les que em penso que no saben, poden o volen afrontar les decepcions que ens porta la vida. Veuen que la seva vida no és el que havien somiat als 15 anys i que les coses els porten per camins diferents, i moltes persones no volen, saben, poden, prendre aquest camí que no era el que volien i intentar gaudir-ne. No acaben de ser capaços d’adonar-se que un camí equivocat pot ser  una nova oportunitat i que al final tots els camins tenen el seu encant, però no ho veuen i opten per abandonar.

Crec que la majoria en algun moment podem haver sentit aquesta sensació, cansats de caminar sense veure l’objectiu al qual ens dirigim, i no sent capaços de mirar al nostre voltant per descobrir que hi ha milers de petites flors que ens poden embellir al passeig. Adonar-nos els objectius canvien o s’esvaeixen en l’horitzó forma part del pas de la maduresa, ser capaços d’entendre que a vegades la vida no ens porta al que esperàvem però ens aporta altres coses i voler-les gaudir és el que ens fa ser grans.

Però malauradament hi ha persones que no poden, volen o saben fer aquest pas i decideixen abandonar el camí abans de trobar un nou objectiu. Respectable, tothom té dret a prendre aquesta decisió, però pot fer mal als que volem seguir i perdem el nostre company de viatge.

Recordo que fa uns anys va vaig córrer a socórrer a algú que havia perdut el camí dels seus objectius, i em deia que volia abandonar, si no ho hagués fet no m’hauria portat bé i si ell hagués abandonat la meva vida ara no seria la mateixa, i tot i que no ho sé del cert, em sap greu pensar que seria millor.

Sí, ho sé, no està bé pensar-ho, però no ho puc evitar.