La inspiració és un curiós fenomen, apareix en els moments més inoportuns, apareix quan menys t’ho espera i fa que et vingui de gust escriure, sortir, fer coses; en definitiva, et fa sentir més viu, fa que estiguis motivat. Però sovint desapareix de la mateixa manera que havia aparegut.
Aquest és el meu cas, ja no estic inspirada, no em ve de gust escriure, no sé què escriure, ja no tinc res per dir, o potser hi ha masses coses per dir que no sé per on començar, no estic inspirada, em sento buida sense saber com transmetre. Les paraules ja no tenen el significat que tenien. De fet res té el significat que tenia, res és el que hauria de ser, i tot i així segueix sent, sense que tu ho vulguis sense que ho desitgis, tot segueix com si res.
Aquest és el meu cas, ja no estic inspirada, no em ve de gust escriure, no sé què escriure, ja no tinc res per dir, o potser hi ha masses coses per dir que no sé per on començar, no estic inspirada, em sento buida sense saber com transmetre. Les paraules ja no tenen el significat que tenien. De fet res té el significat que tenia, res és el que hauria de ser, i tot i així segueix sent, sense que tu ho vulguis sense que ho desitgis, tot segueix com si res.
2 comentaris:
La inspiració es molt puta, no t'en pots enrefiar, no pots buscarla i de vegades fins i tot penses que la tens i no és així..
Gràcies per enllaçar..
gràcies a tu també!
Publica un comentari a l'entrada