dilluns, 11 de juny del 2007

por

Sovint ens creiem que coneixem a les persones, esperem d’elles el mateix que nosaltres donaríem i pensem que no ens fallaran. Sovint ens equivoquem.

I malgrat això, sé que prefereixo equivocar-me mil vegades a deixar d’esperar. Però potser arribarà el moment en que les preferències canviïn. Arribarà el moment en que em cansi d’esperar en va i aparqui aquella mica d’esperança que encara em quedava i feia que les decepcions es poguessin perdonar.

Em fa molta por que arribi aquest dia, suposo que perquè no és el que desitjo. Em fa mal sentir-me així perquè no és el que esperava. Em sap molt greu veure que és com em sento. Em sap greu veure que estic perdent l’esperança. Em sap greu pensar que ja no em val la pena seguir esperant.
Però per més greu que em sàpiga, no puc evitar-ho.