diumenge, 22 d’octubre del 2006

dies grisos

Porto dies pensant massa. Penso en les coses que he fet i les que encara em queden per fer i sempre arribo a la conclusió que les coses que no s’han fet són els que queden en la memòria sense parar de donar voltes pel cap, pensant què hauria estat de la teva vida si en aquell instant haguessis dit el contrari del que vas dir. Si en comptes d’un “no” haguessis dit un "sí" sense objeccions i ho haguessis abandonat tot simplement perquè en aquell moment ho desitjaves. Potser ara estaria arrepetint-me de la meva decisió, d'haver perdut tot el que he deixat. Però és una cosa que ja mai sabré. He deixat escapar tantes oportunitats que potser mai més seré capaç d’aprofitar les que es creuin en el meu camí.

Mai he sabut prendre decisions, i les que he pres sempre han estat les mes senzilles. Tots em consideren una persona seriosa, responsable, potser amb un punt de bogeria, però segura de si mateixa i que sap el què vol i el què no. Doncs crec que res més allunyat de la realitat. No tinc ni idea del què vull, però sé que sentir-me fracassada com ara em sento no és el què vull. Potser ha arribat el moment en que prengui decisions per mi mateixa, sense acceptar el camí per on em porta la vida i sense posar als altres com a excusa.